L’artista i compositor Alvin Alcier demostrava amb la composició sonora performativa I am sitting in a room (1969) com l’acústica d’un espai és un agent sonor interactiu passiu, el qual incideix sobre qualsevol contingut sonor original imposant la seva hegemonia mitjançant la ressonància de la freqüència fonamental intrínseca a tot espai existent entre dos murs.
A través de l’apropiació i resignificació del so com el suport físic, l’espai transforma la intel·ligibilitat i la forma original d’aquest a través del qual mostra a l’oient la seva presència, identitat tímbrica i la forma espacial pròpia de cada espai.
En el camp sonor electromagnètic del paisatge natural, aquesta hegemonia de la morfologia de l’espai interactua de la mateixa manera que amb les ones mecàniques. La idiosincràsia dels sons i polsos sonors del camp espectral electromagnètic, molt semblants al denominat soroll blanc, fan que aquesta repetició compulsiva activi un procés natural d’estratificació sonora el qual transforma la presència i identitat sonora de què s’hi pot o no escoltar.