Els polsos elèctrics dins el camp sonor ultrasònic, igual que succeïa amb les primeres emissions de ràdio amb codi morse a principis del segle passat, són agència de la identitat dels elements sonors del paisatge sonor ocults en el buit del silenci artificial de la contemporaneïtat.
Els matisos d’intensitat, cadència, tempo, freqüència i timbre destrueixen l’anonimat imperceptible i inicien processos d’associació auditiva que transformaran la percepció aural coclear i no coclear amb el paisatge sonor local.