Treball final de grau

“L’acte de comprensió coincideix exactament amb l’activitat de l’escolta: tot treball de deducció, comparació i abstracció està integrat i sobrepassat més enllà del contingut immediat i del que ens és donat a entendre”. (Pierre Schaeffer 1966)

La cartografia descriu gràficament i sonorament el procés d’investigació i experimentació amb els elements del paisatge local ocults darrere un mantell opac de silenci que embolcalla la identitat sonora de la contemporaneïtat.

Finalment, el procés de creació ha transfigurat les referències aurals externes que el flâneur ha descobert amb cada desplaçament en una experiència interior la qual ha transformat la forma global de percepció psicogeogràfica d’aquest amb el paisatge local. 

La composició sonora Tetragrama Clau. Postal Documental Sonora és el resultat d’interferir els elements exògens del meu paisatge sonor local per a resignificar-los com a agents sonors d’un perenne concert de fusions sonores vives i efímeres que l’oient només pot escoltar entre els polsos sonors de la contemporaneïtat.

Degut l’escalfament més gran de la muntanya respecte a la Vall es genera un corrent, un vent suau anomenat Anabàtica o Vent de la Vall, el qual bufa durant el dia d’aquesta cap a la muntanya.

Una mossegada industrial absurda a l’escorça del volcà de la Banya de Boc va deixar al descobert les entranyes d’un tram de paret d’aquest. Amb la interacció amb els agents naturals i climatològics, a poc a poc ha esdevingut un espai de transformació constant, viu, sec i silenciós de constants aprenentatges per a preservar l’equilibri vital i emocional contra el pols cultural de la globalitat.

Hem normalitzat la presència d’abominables artefactes metàl·lics segregant els nostres paisatges rurals. Agents hegemònics exògens al món rural els quals emmudeixen la transferència oral de l’ecològica i la tradició cultural local per llevar-nos la genuïnitat de la nostra identitat local.

Fent visible els polsos sonors de la industrialització funcional de la Vall s’exposa la nua fragilitat de la modernitat.

Els polsos elèctrics dins el camp sonor ultrasònic, igual que succeïa amb les primeres emissions de ràdio amb codi morse a principis del segle passat, són agència de la identitat dels elements sonors del paisatge sonor ocults en el buit del silenci artificial de la contemporaneïtat.

Els matisos d’intensitat, cadència, tempo, freqüència i timbre destrueixen l’anonimat imperceptible i inicien processos d’associació auditiva que transformaran la percepció aural coclear i no coclear amb el paisatge sonor local.

Per als actors rurals del context d’aquesta Cartografia d’una Postal Documental Sonora, la rosella morada (Roemeria hybrida), està ben lluny de tota poètica discursiva. És un agent d’infiltració natural que destrueix gran part de les collites de blat i d’ordi d’aquesta vall.

Però, al llarg de la història social contemporània, la resiliència d’aquesta herba a través de l’estratègia de l’efímer l’ha convertit en el símbol de les víctimes de les guerres. Des de l’any 1914, el dia onze de novembre a les 11 hores se celebra l’acte en record a les víctimes de la I Guerra Mundial, una pràctica que per una banda s’ha fet extensiva a totes les víctimes d’una guerra i per l’altra, cinc anys després, arran d’aquest esdeveniment, el soldat australià Edward George Honey va proposar pel mateix dia de l’any celebrar el record a les víctimes de la I Guerra Mundial el què ara coneixem com fer un homenatge a través d’un minut de silenci,  una pràctica autoreferencial estretament relacionada amb el treball psicogeogràfic realitzat durant els darrers anys amb el present paisatge volcànic local.